Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí. Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se.
És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho. Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació?
I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots. Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

Sv 11,23-12,2

Salm Responsorial

Sl 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

2Te 1,11-2,2

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar.
Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.»
Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»

Lc 19,1-10

"El més important a la vida és ser ric?"

Sovint la Paraula de Déu ens presenta uns textos deliciosos. Avui en tenim dos exemples. L’evangeli ens narra l’encontre de Jesús amb Zaqueu. Aquest home era cap de cobradors d’impostos i ric. I pel que diu ell mateix després era també lladre. Però intentava veure Jesús. Per quin motiu, no ho sabem: curiositat, saber qui era aquell de qui tothom parlava, interès autèntic pel Mestre? Però Jesús el veu i atén el seu desig: Zaqueu baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva. Això omple de goig Zaqueu: El rebé tot content. Jesús sempre porta l’alegria a la nostra vida. Però també amb l’alegria porta la conversió: Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns (de fet no en tenia cap obligació) i a tots els qui he defraudat, els restituei - xo quatre vegades més. Compleix amb el seu deure de restituir el que havia robat i a més es desprèn de la meitat dels seus béns. Ell que havia treballat tant per fer-se ric ara ha descobert Jesús i relativitza totalment la riquesa. I Jesús subratlla precisament que ell ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut. Ha recuperat Zaqueu que també és fill d’Abraham.
La primera lectura ens recorda precisament que justament perquè ho podeu tot, us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És el que ha fet Jesús amb Zaqueu. La raó no és altra que l’amor total de Déu: És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimarho. I si això val per tota la crea ció, molt més es pot aplicar a l’home, objecte primordial de l’amor de Déu. Zaqueu pot ser un model per a tots. És el que demana Pau: Que el nostre Déu amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. La fe ens ha de portar a que Déu sigui l’únic important a la nostra vida, al despreniment dels béns terrenals, a saber estimar com Déu estima i a canviar el rumb de la nostra vida quan hem pecat.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi